<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Antoni Rovira i Virgili · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/antoni-rovira-i-virgili/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Sat, 31 Mar 1928 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/antoni-rovira-i-virgili/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Església catòlica i estat feixista</title><link>https://papers-vells.pages.dev/antoni-rovira-i-virgili/esglesia-catolica-i-estat-feixista/</link><pubDate>Sat, 31 Mar 1928 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/antoni-rovira-i-virgili/esglesia-catolica-i-estat-feixista/</guid><description>&lt;p>L&amp;rsquo;al·locució de Pius XI a la Junta diocesana de Roma és un dels fets més importants d&amp;rsquo;aquests temps. No sols arribem a un moment crític en la qüestió de les relacions entre el Vaticà i el Govern d&amp;rsquo;Itàlia, sinó que es planteja d&amp;rsquo;una manera clara i punyent el problema de les relacions entre la doctrina catòlica i l&amp;rsquo;acció política. Les paraules del Papa representen l&amp;rsquo;enfonsada dels esforços per a inscriure l&amp;rsquo;Església dins l&amp;rsquo;òrbita del Feix. Poques vegades un Papa empra mots tan precisos i tan aguts. Llegint els paràgrafs de l&amp;rsquo;al·locució, un hom s&amp;rsquo;adona que són com l&amp;rsquo;esclat de pensaments i de sentiments retinguts fins avui per motius de discreció i de tàctica. “Callar en públic ―ha dit Pius XI― no és pas callar purament i simplement”. Heu-vos ací unes belles i magnífiques paraules.&lt;/p></description></item><item><title>La premsa catalana</title><link>https://papers-vells.pages.dev/antoni-rovira-i-virgili/la-premsa-catalana/</link><pubDate>Sat, 15 May 1915 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/antoni-rovira-i-virgili/la-premsa-catalana/</guid><description>&lt;div class= "seccio">I La llengua&lt;/div>
&lt;p>A Catalunya se publiquen uns cent setanta periòdics, entre diaris i no diaris. La meitat d&amp;rsquo;ells, amb poca diferència, estan redactats en llengua catalana. N&amp;rsquo;hi ha alguns de bilingües. La majoria dels qui estan redactats en llengua castellana, publiquen sovint treballs en català.&lt;/p>
&lt;p>Emperò, aquestes dades, de les quals sembla deduir-se que la llengua catalana té en la premsa nostra un lloc almenys igual al de la llengua castellana, són enganyoses. La proporció en el nombre de periòdics no és la mateixa que en el nombre dels llurs llegidors. Per tot Catalunya s&amp;rsquo;escampen els diaris de Barcelona; i és sabut que, tret de dos, són escrits en castellà. El tiratge total de la premsa catalana en castellà és enormement superior al de la premsa catalana en català. D&amp;rsquo;altra banda, entren cada dia a Catalunya molts milers de periòdics madrilenys. Aquest nodriment moral que és el periòdic dels nostres dies, el reben en llengua estranya més del noranta per cent dels llegidors catalans.&lt;/p></description></item></channel></rss>