Àngel Pons I Guitart · Papers Vells

Mallorca i Catalunya

Thu, 04 Jun 1936 00:00:00 +0000

Tot just arribat de les terres mallorquines, on he fet una llarga estada, em trobo amb l’agradable sorpresa d’aquest missatge de germanor que els intel·lectuals catalans adrecen als nostres germans de l’Illa Daurada. Ja no cal que us remarqui la joia immensa que m’ha produït aquest fet, car tornava d’aquelles terres amb l’ànima angoixada després d’haver palesat la considerable distància que ens separa —i no parlo de la distància material, cada dia més abreujada pel progrés, sinó de l’allunyament moral en què vivim uns mateixos germans en distintes terres.

El bibliotecari del Passeig de Sant Joan fa declaracions

Tue, 23 Sep 1930 00:00:00 +0000

Una de les coses més belles i edificants de Barcelona, és la Biblioteca pública del Passeig de Sant Joan. Per palesar-ho, només cal que hi feu una visita. Hivern i estiu, aquest lloc és visitat per tota mena de gent. I no us penseu pas que s’hi vagi a badoquejar i a perdre temps en aquest lloc, no. Hi veureu des del rentista panxacontent que s’embadaleix amb les obres de Campoamor, a l’obrer que aprofita uns moments de lleure per a sadollar-se de tots aquells coneixements que la manca de temps i de posició social no li han permès adquirir. Aquesta Biblioteca consta d’uns centenars de volums triats entre els més corrents i més assequibles al poble. Potser són pocs, i la varietat hi és encara deficient. Alegrem-nos-en, però, i procurem estimular l’edificació de nous llocs com aquest. La disposició i classificació de volums està feta amb traça i enginy, i d’una manera, sobretot, molt fàcil, tant pel llegidor com pel bibliotecari. En uns armaris de pedra, i assenyalats amb unes lletres de l’abecedari estan classificats els llibres. Uns bancs de mosaic a banda i banda. Uns catàlegs penjats damunt de cada un d’ells, on hi cerca el lector l’obra que desitja, ja sigui cercant-la per enumeració de matèries, autors, o d’obres. Quan té el que desitja s’anota el número que porta i la classificació de la lletra al qual pertany. D’aquesta manera l’operació es fa amb una meravellosa senzillesa.

Una catalana a les illes de la Polinèsia

Wed, 13 Aug 1930 00:00:00 +0000

Una tarda ens traslladàrem a la torre que el matrimoni Choffat té al turó de Montcada.

―La senyora Choffat? ―preguntàrem a la minyona que ens vingué a obrir la porta…

Ens feren passar al saló. La primera cosa que ens sobtà, fou l’estranya manera amb què aquest estava decorat.

De les parets en penjaven uns draps exòtics d’una rara bellesa.

Una taula de te, incrustada de nacre. Unes tasses de metall policromat. A un angle una figura de pedra toscament treballada. A la taula de centre revistes angleses, franceses i catalanes. Pel finestral esbatanat albiràrem el paisatge casolà i sense trontolls, de Montcada i Reixac.

Un cultivador de clavells català

Thu, 11 Jul 1929 00:00:00 +0000

En trobar-nos en terres de l’Alt Empordà, no ens hem sabut estar de fer una visita al senyor Ferrer Guàrdia, de Llançà. Havíem sentit parlar molt d’aquest senyor. Una tràgica epopeia envolta el seu nom, avui gairebé oblidada, i és per això que en anar a fer-li una visita, acompanyats d’un amic de Figueres, en el poblet on sojorna, sentíem un poc d’emoció dintre nostre. En arribar a la petita estació de Llançà, el primer que férem fou cercar amb la mirada el senyor Ferrer, car sabíem que ens vindria a esperar, i nosaltres, que no el coneixíem personalment, ens fou verament una sorpresa, en acostar-se’ns un vellet venerable, senzillament vestit, que ens oferia la mà amb el somriure arran de llavis.