<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><title>Adrià Gual · Papers Vells</title><link>https://papers-vells.pages.dev/adria-gual/</link><description>Arxiu d'articles de premsa antiga catalana</description><generator>Hugo</generator><language>en</language><lastBuildDate>Fri, 01 May 1925 00:00:00 +0000</lastBuildDate><atom:link href="https://papers-vells.pages.dev/adria-gual/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Els cabells llargs</title><link>https://papers-vells.pages.dev/adria-gual/els-cabells-llargs/</link><pubDate>Fri, 01 May 1925 00:00:00 +0000</pubDate><guid>https://papers-vells.pages.dev/adria-gual/els-cabells-llargs/</guid><description>&lt;div class= "seccio">Confessió d'un que els va dur&lt;/div>
&lt;p>Una comanda ben especial m&amp;rsquo;ha caigut a sobre per via de la bona amistat d&amp;rsquo;En Carles Soldevila. No hi puc fer l&amp;rsquo;orni. He de parlar-vos dels cabells llargs.&lt;/p>
&lt;p>És o no cert que es tracta d&amp;rsquo;una comanda especial?&lt;/p>
&lt;p>Us he de confessar que de primer antuvi una vehement idea de refús m&amp;rsquo;ha passat pel magí. Ha estat talment una revolta. Potser era abusar obligar-me a parlar per un públic indiferent a les nostres pruïges, probablement inclinat a la caricatura, d&amp;rsquo;un seguit de coses que per mi i els de la meva època foren particularment cares, una religió gairebé. Però reflexionant m&amp;rsquo;he arribat a adonar de l&amp;rsquo;exageració d&amp;rsquo;aquest punt de vista meu, on hom col·locava empès per la dèria de filar prim ―una dèria bon tros característica dels que hem portat els cabells llargs&amp;hellip;&lt;/p></description></item></channel></rss>